Monique BASTIAANS (Belgique, 1945)
Quan Paul Valéry va dir: "els meus versos tenen el sentit que se'ls vol donar" incideix, directament, en la relació entre l'artista, l'obra d'art i l'espectador o receptor de la mateixa. Un complex sistema de relacions que fan de l'art un dels mitjans més creatius, innovadors i enginyosos que coneixem. En aquest sentit, l'obra de Monique Bastiaans (Belgica, 1954) denota una clara intenció de comunicar i un sincer compromís social. El seu treball es caracteritza, a priori, per la seva delicadesa formal i sobretot per l'ús de tècniques i materials que la col∙loquen en primera línia d'avantguarda, entenent com avantguarda la possibilitat que té un artista d'estar reinventant-se contínuament. La utilització de teixits, plàstics, silicones, fan que Monique Bastiaans estigui en una contínua recerca de solucions tècniques, formals i estètiques. La referència matérica és una constant, és obvi, però el més interessant del seu treball és la seva adequació al medi o a l’ espai. Els criteris d'adequació recorden a moltes de les propostes site specific dels seixanta, aquelles destinades a funcionar en un entorn ambiental o social determinat. Una altra de les seves particularitats és la influència del pop art. L'ús de tècniques com la seriació o repetició, l'intens colorit i utilització d'elements quotidians de la vida contemporània com flotadors, globus o pilotes, fan que s’impregni constantment de la cultura popular. Aquests elements que recull i que són d'ús habitual adquireixin una lectura completament diferent quan se presenten en un entorn i amb una finalitat dissemblant....

Toni Calderón, 2008

Claude PARENT-SAURA
Naixement d'un món d’encabestraments
Al mateix temps que el museu del quai Branly, gràcies a l'antropòleg Philippe Descola celebra el naturalisme, l'analogisme, l'animisme, el totemisme, l'obra dels vingts últims anys de Claude PARENT-SAURA manifesta pel seu mode operatori estar en adequació perfecta amb el principi d'analogisme.

L'obra realitzada per Claude PARENT-SAURA, sense que ell hagi segut conscient, manifesta per la seva pràctica el pensament analògic ja que el procés d'addició d'entitats separades i discordants l'empeny a crear una xarxa de correspondències per fabricar les seves escultures segons un ordre estètic que el caracteritza. Claude PARENT-SAURA no es defineix com un escultor sinó més aviat com un constructor.

Cap obra de PARENT-SAURA no s'assembla a una altra però és identificable com pertanyent a un mateix univers de recursos visuals múltiples d'un imaginari desmultiplicat on cada element singular (fragment de rajoles, tronc de rai, vidre translúcid...) s’esborra davant la imatge global de formes esculturals deïficades.

C.P.S.
Taller de ste-marie (66)