Esteu aquí

Claude VIALLAT

dijous 13 Octubre 2005 - divendres 13 Gener 2006
  • CLAUDE VIALLAT (del 13 d’octubre de 2005 fins el 13 de gener de 2006) Incessantment a la recerca de passarel•les entre les pràctiques pictòriques ancestrals, les dels signes, les marques ( a través de les tècniques d’utilització de plantilles i d’empremtes) i la investigació avantguardista, Claude VIALLAT trenca els marcs convencionals per treure partit de diversos suports.

    Claude Viallat viu i treballa a Nîmes. Ha donat classes en diverses escoles d’art de França: Nice, Limoges, Marseille, Paris i a Nîmes, on va ser director.
    Cap del grup Supports-Surfaces als anys 70 i representant de França a la biennal de Venècia de 1988, la seva obra és una reflexió sobre el procés i la materialitat de la pràctica pictòrica.
    Claude Viallat, a partir de 1966, desenvolupa el seu treball a partir d’una forma única, resultat d’un accident de treball. Des de llavors, el seu itinerari de pintor està marcat per una recerca centrada en aquesta forma única. Encara que un altre tipus d’obres en les que utilitza objectes, cordes, etc, forma part també del seu treball, la marca l’identitat de la seva obra és l’ús d’aquesta forma única.
    Representada en plantilla, aquesta forma es repeteix a intervals regulars, de l’esquerra a la dreta, horitzontalment o en diagonal. Deslliurat de les nocions de « bo o de mal gust », l’artista pren consciència del resultat de la seva creació una vegada l’obra acabada.
    La tela alliberada del bastidor replanteja el pla euclidià de pantalla receptacle de l’imatge. Plegada, enrotllada, flotant, aquesta forma s’estén per l’espai que l’envolta. Ella el revela i viceversa. El procediment del tint permet que el color traverssi el support donant així tant d’importància al recto com al verso.
    A Claude Viallat no li agrada triar els formats, prefereix que li siguin imposats. Els suports sovint en forma d’assemblages, són diversos : teixits de vegades utilitzats, roba, lona, para-sols, etc…
    Entre 1973 i 1976, enfarfegat per la seva forma, Claude Viallat la reconsidera i prova de fer-la desaparèixer amb el foc, la deterioració, la superposició de colors. Ho aconsegueix amb « Echelle de Venise », composta per tires separades per espais buits. Aleshores es va adonar de la inutilitat d’aquest procediment, ja que va trobar que no era la forma allò que importava sino el procés que ella mateixa engendrava.
    A la fi dels anys 80, Claude Viallat es dedica també a acomplir encàrrecs publics. Ha realitzat les pintures murals del Quick de Nîmes dissenyat per l’arquitecte Wilmotte, el sostre del Hôtel-Dieu de Paris, el passadís del Conservatori de Música d’Annecy i de la Grande Bibliothèque.
    Després, introduit en espais sagrats, aprofita l’ocasió per donar « una visió sobre la fe, sobre l’Església universal, sobre la religió » realitzant unes vidrieres per la catedral Saint-Cyr de Nevers i per la capella de los Sablons d’Aigues Mortes.
    En 2004, realitza les magnífiques vidrieres del Château du Bois Orcan de Noyal-sur-Vilaine.
    En les seves obres recents, Claude Viallat ha tornat a les superfícies planes rectangulars o quadrades, privilegiant el desenfrenament dels elements constitutius interns, sempre insistint en les relacions de densitat, intensitat i brillantor entre les superfícies acolorides.

  • Claude Viallat Acrylique sur assemblage de tissus 206*183 cm 2002
    Claude Viallat Acrylique sur fragment de tente militaire 180*155 cm 2004
    Claude Viallat Acrylique sur fragment de tente militaire 185*153 cm 2004
    Claude Viallat Acrylique sur fragment de tente militaire 2004 185*236 cm
    Oeuvre 5
    Oeuvre 6
  • Vernissage Viallat 1
    Vernissage Viallat 2
    Vernissage Viallat 3
    Vernissage Viallat 4
    Vernissage Viallat 5
    Vernissage Viallat 6
    Vernissage Viallat 7