Esteu aquí

CharlElie et Artur HERAS

divendres 20 Juny 2008 - diumenge 14 Setembre 2008
  • charlelie couture et artur heras

    Artur Heras

    […]Entre la complexitat de les seves estratègies, els seus recursos, els seus gestos, els seus envits, els seus titubejos i els seus jocs, es distingeixen algunes constants mantingudes com a fons de la seva poètica. Junt amb elles, el creixent bagatge de recursos tècnics i la incorporació de nous referents i figures ens guien en el disseny d’una tendència evolutiva i en la construcció d’una certa estructura interpretativa.
    Sense pretendre exhaurir ni clausurar els sentits de la seva obra, es pot intentar dibuixar la seva geografía artística, desmuntar alguns dels motors que la impulsen, delimitar les principals lògiques que la travessen i seguir el desenvolupament de les espècies que habiten inquietes en les seves compositions, interactuant amb les seves formes i intercanviant els seus sentits […]
    (Catàleg Passatges 2007/2008)

    Si el seu punt de partida va ser una mena de crònica de realitat d’influx pop, que va donar a conèixer a Barcelona el 1971, crec que finalment ha arribat a una poètica de la realitat, que destil.la els camins seguits per l’art contemporani en les últimes dècades, en un joc estilístic subtil que respira crítica i escepticisme sense abandonar la ironia, que treballa amb una entenedora multiplicitat de signes i símbols i amb una capacitat de construir, manipular i contextualitzar l’objecte artístic fent que predomini l’art sobre la retòrica i l’esteticisme […]
    (Catàleg Galeria Ambit 2004)

    CharlElie
    Les hommes construisent les villes à leur image.
    Les villes ressemblent à ceux qui les ont voulues, ceux qui les ont rêvées.
    Observer la ville, c’est scanner la société qui l’a construite.

    New York. Rues perpendiculaires et avenues parallèles, enchevêtrement de pensées et de pulsions contradictoires, paradoxes exacerbés ou évidences assimilées, les villes sont à l’image de ceux qui les ont inventées.

    Carton, ou rideaux de vinyl, j’aime travailler sur des supports pauvres et leur donner une beauté et peut-être une valeur.

    Marcher vite ou sans rythme, ou rouler sur mon vieux vélo dans les rues et les avenues rectilignes.
    Soudain, je m’arrête, clic/clac, je prends une photo. Je ne sais pas pourquoi, je trouve cet instant trop beau. Je veux le garder.

    Peintre/ Photographe
    Je suis simplement un artiste parmi les milliers d’artistes qui profitent des forces telluriques qui tournent et se contredisent pour mieux alimenter et stimuler l’imaginaire au cœur de New York.
    Comme si le monde tournait autour de cette ville-phare.
    Comme si c’était le centre du monde.
    Ah non, c’est vrai que le Centre du monde est ailleurs…
    Disons que nous en sommes toujours à quelques mètres !

    CharlElie
    New York (Avril 10 2008)

    CharlElie Couture

    Els homes construeixen les ciutats a la seva imatge.
    Les ciutats s’assemblen als que les han volgut, als que les han somiat.
    Observar la ciutat, és escanejar la societat que l’ha construïda.

    Nova York. Carrers perpendiculars i avingudes paral•leles, embolic de pensaments i de pulsions contradictòries, paradoxes exacerbades o evidències assimilades, les ciutats són a la imatge dels que les han inventades.

    Cartró o cortines de vinil, m’agrada treballar sobre suports pobres i donar-los una bellesa i potser un valor.

    Caminar de pressa o sense ritme, o circular en la meva vella bici pels carrers i les avingudes rectilínes.
    De sobte, em paro, clic/clac, faig una foto. No sé perquè, trobo aquest instant massa bonic. Vull guardar-lo.

    Pintor/ Fotògraf
    Sóc simplement un artista entre els milers d’artistes que aprofiten les forces tel•lúriques que giren i es contradiuen per alimentar i estimular millor l’imaginari al cor de Nova York.
    Com si el món girés al voltant d’aquesta ciutat-far.
    Com si fos el centre del món.
    Ah no, és veritat que el Centre del món és en un altre lloc…
    Diguem que hi som sempre a uns quants metres !

    CharlElie
    Nova York (Avril 10 2008)
    Nascut à Nancy (France), en febrer 1956, i llicenciat a l’Escola Superior de Belles Arts, CarlElie és un artista « multista », pluridisciplinari (Imatge, Escriptura i Música).

    En 1981 va fundar el grup « Local per Llogar », associant fotògrafs, pintors i poetes i publica en aquesta ocasió el famós « manifest de l’Art Rock ».

    L’èxit creixent dels seus àlbums de cançons no li impideix continuar amb la pintura, l’escultura i la fotografia, que exposa regularment (80 exposicions a França, Suïssa, Bèlgica i als Estats Units).

    CharlElie no és un artista de moda, és una referència, i el seu talent sense compromís s’inscriu en la continuitat : discos de cançons, llibres de reflexions, exposicions de pintura, fotos, dibuixos, concerts internacionals i més de quinze bandes originals de pel•licules (entre les quals la famosa « Tchao Pantin »).

    Els trajectes dels grans artistes són fets de misteri, d’ombres i de llum, el camí de CharlElie ens fa reflexionar sobre la « RE-construction » permanent d’un esfinx a la recerca de l’Absolut.

  • CharlElie
    CharlElie
    CharlElie
    CharlElie
    HERAS
    HERAS
    HERAS
    HERAS